L'ATENEU ORDALENC

Construït

col·lectivament

L’Ateneu Ordalenc és l’entitat social, cultural i recreativa del poble d’Ordal. Es va fundar l’any 1928 gràcies a l’esforç de moltes persones que van saber veure la necessitat de tenir un espai compartit i que servís de punt de trobada. Totes elles han construït el que avui en dia és el nostre Ateneu.

 

 

Una mica de context

 

L’Ateneu Ordalenc es va fundar l’any 1928 seguint el rastre del moviment cultural que es va despertar vint-i-cinc anys abans al Centre Parroquial.

 

La necessitat de parlar, dir i esbargir-se no va ser pas l’únic detonant per poder fundar aquesta entitat. Molts factors hi van influir. En la dècada dels anys 20, els ordalencs vivien principalment de la terra. Eren pagesos, rabassers o parcers, els quals, amb unes dures condicions de vida i amb pocs mitjans econòmics, conreaven les terres dels propietaris.

 

A la resta del món també eren dies de gran agitació social. Les vagues generals a Anglaterra, repercussions econòmiques a Alemanya degudes a la postguerra, l’enfonsament de la borsa de Nova York (Crac del 1929)...

 

A Espanya es vivia amb la repressió catalana prohibint l’ús públic de la llengua, il·legalitzant totes les entitats catalanistes, destruint els Ajuntaments. Aquesta era l’època de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).

 

Per si no n’hi havia prou, el setembre del 1929 una forta pedregada caigué en plena verema a tot el Penedès. Això suposà l’empobriment del camp i el profund daltabaix de l’economia de la comarca.

 

Enmig d’aquest batibull es fundà l’Ateneu. Vist així, envoltat de depressió, seria normal llegir aquestes línies i pensar que aquest projecte no sortiria pas bé. Però t’equivocaries.

Aconseguir aguantar-se dret

 

L’Ateneu és i ha estat una entitat que cada generació ha anat mantenint per aconseguir tenir un lloc comú de trobada, d’esplai, de diàleg, de festa, i que ha contribuït a fer que avui, a Ordal, tots aquests valors encara es mantinguin i siguin el fruit de tots aquests anys d’esforços compartits.

 

La primera Junta es va crear el gener del 1928, amb homes de cases ben conegudes al poble encara actualment (Cal Conrado, Cal Rabaixí, de Cal Xim, de Cal Cego, de Cal Benc...). Tots ells reunits van elaborar un reglament, acordant pagar unes quotes, aleshores anomenades “acciones”, on cada soci havia de comprar dues accions de 50 pessetes; una s’havia de pagar en metàl·lic i l’altra fent jornals per l’entitat.

 

Es va buscar un terreny, cedit pel Senyor Parellada, i començaren les obres. Tingueren alguns problemes perquè per sobre del terreny hi passava una línia telefònica i suposava una gran dificultat i una gran despesa retirar-la. Telefònica, doncs, pagà uns diners en concepte d’indemnització per danys i perjudicis i la societat ho aprofità per reduir la despesa que els venia a sobre.

 

Un cop acabada la construcció de la seu principal, situada a l’avinguda de Barcelona número 47, els dies 5 i 6 d’agost de l’any 1928, després de la sortida d’ofici solemne, en una lluïda processó, es va anar fins a l’Ateneu, on es va fer la benedicció del nou edifici.

 

Recordem les magres èpoques de la guerra civil espanyola i de la postguerra, en què el poble i l’Ateneu se’n van ressentir, havent de reduir a mínims la seva activitat i reprenent-la quan els temps van ser millors.

 

En aquest temps, s’han anat renovant les juntes, s’han fet millores a les instal·lacions, s’hi ha incorporat les dones com a membres actius, s’han renovat els estatuts...

Entre el cafè i la sala d’actes

 

Una de les primeres activitats que es va fer va ser el ball (els socis pagaven quotes complementàries per poder ballar). A més, una altra activitat que sempre s’ha realitzat i no podem pas deixar de banda és jugar a les cartes i al dòmino, fet que encara segueix ben vigent entre nosaltres.

 

El cafè també ha estat testimoni de moltes festes. Festes populars, festes familiars, de tertúlia amb els amics i també, durant una època, com a espai per celebrar els convits dels casaments dels socis. A més, algú potser encara recorda que el cafè va ser el lloc on durant alguns anys es feia la renovació del Document Nacional d’Identitat.

 

L’Ateneu ha vist néixer els cap-grossos i els gegants d’Ordal a partir d’una excursió d’una de les Juntes de l’Ateneu amb Mossèn Josep Raventós, on s’hi van afegir altres homes del poble amb l’objectiu de crear el folklore que avui mantenim.

 

També ha sigut un espai de creació que ha permès fer créixer els grups de teatre del poble (Terra Baixa, La Ginesta, Criatures), i al seu voltant, també s’hi van crear el grup de Diables i el Drac Escurcerot.

 

La sala d’actes s’ha convertit en un espai viu i necessari per dinamitzar la vida social d’Ordal. Antigament, s’hi havien realitzat sessions de cinema projectant diferents pel·lícules segons l’època de l’any. S’ha utilitzat per fer concerts, trobades de corals de caramelles, de colles geganteres, de diables...

 

L’Ateneu ha sigut l’escenari de moltes altres activitats, com per exemple els festivals per celebrar la Festa de l’Arbre, un concurs d’alfàbregues, concursos de pastissos, de treballs manuals, tast de vins, i moltes altres activitats culturals. S’hi han celebrat exposicions sobre ceràmica, pintura, espeleologia o punt de creu; exposicions per recordar esdeveniments històrics del poble com els campaments; exposicions per commemorar els aniversaris d’altres col·lectius i entitats com la colla gegantera, el grup excursionista Cresta Bocs o l’Espai Sol Naixent.

 

Aixoplugats en les parets de l’Ateneu, s’hi ha cultivat l’esperit crític i col·lectiu a través reunions, debats, assajos teatrals, taules rodones, conferències i mítings polítics.

 

 

L’Ateneu Ordalenc ha sigut, és, i serà el testimoniatge de la vida ordalenca. Els socis i sòcies són els responsables d’haver-lo fet créixer organitzant, gestionant o participant en tot el que l’envolta. I d’aquesta manera s’ha aconseguit que, entre tothom s’hagi mantingut un espai compartit. Un espai construït col·lectivament.